x

JAUMET / Blog

Els nens de plàstic de Jaumet

Al darrera la nevera: per Roger Palà.

De vegades t’arriben discos que no saps ben bé com entomar, però que quan els poses al reproductor i engegues l’iTunes detectes automàticament que tenen alguna cosa d’especial. Aquest és el cas del primer disc de Jaumet, alias del ‘punkautor’ Jaume Vilaseca, de qui us voldria parlar avui. Nens de plàstic (Edivox, 2008) és una aproximació a l’univers ferèstec i indomable d’aquest veterà de la Barcelona dels vuitanta, reciclat a cantautor entre la postmodernitat i la innocència.

Fill del barri de Gràcia (que consti que no en parlem per això, però tot ajuda), Jaumet presenta una col·lecció de cançons que graviten entorn de múltiples referències, d’Extremoduro a Sisa, de La Polla Records a Lax’n’Busto: un recorregut que va de les arrels del rock en català, s’arrepenja una estona en el punk de garatge i litrona i desenvoca als mars de la cançó. Crooner urbà i desconsolat, les de Jaumet són cançons de producció bàsica, escrites per algú que, tocat per la duresa del món, no es planteja grans reptes revolucionaris però a l’hora té esperança en el futur. Pot passar amb facilitat del nihiilsme de temes com “El consol està tot mor”, que ressona en aquest apunt, guarnida amb la tètrica col·laboració d’un cor de nens, fins a la jovialitat de “Ling-lang-long”, on hi sentim la veu d’un altre referent: Pau Riba. I això dels nens de plàstic, d’on surt? Ell ho explica al seu MySpace. “Són tots aquells que no s’enteren de res (conformistes), o bé, són complices del que passa a dins del planeta blau”, diu Jaumet. “Per exemple el rei i la reina són complices perque estan venent mines antipersones arreu del món. I després, si vols et donen, amb un preu desorbitat, una protesis, despres de l’amputació de la cama”. Déu n’hi do…

Sister Teresa Forcades

Sister Teresa Forcades is on a mission, from the mountain-top monastery just outside Barcelona that she calls home, she combines the life of a nun devoted to serving God - and politics.

She is devout in her faith and avowed in her criticism of many aspects of Spanish life, including most vocally its government, especially its economic policy. She travels tirelessly around the region speaking at rallies and public meetings, she is a regular guest on TV news programmes and is regularly quoted in newspapers.

As Matt Wells found when he spent time with the Harvard-educated 47 year old, she is also a firm advocate of Catalan independence, the nationalisation of the banks, leaving the EU and a Spanish revolution - albeit a bloodless econmic one.

She is softy spoken, often smiling, always in a hurry, and is the figurehead of a 21st Century Liberation Theology; that's known in Catalan as 'Proces Contituent' which tens of thousands of people have signed up to.

There are many who consider her vision for Spain would be a disaster, and she has made many enemies, not least in the Vatican where her ‘off-message’ views on abortion and birth control don't sit altogether comfortably with the Catholic church's teachings.

There is no denying though that Sister Forcades is a dynamic political force whose faith and calling, she says, doesn't conflict with her high profile and outspoken politics. Far from it, she says, it drives it.

BBC

Procés Constituent

L’objectiu de la proposta de Procés Constituent a casa nostre, es la de crear una candidatura amplia i des de la base que reculli totes aquestes lluites i tingui com a eina principal l’inici d’un procés per la fundació d’una nova república catalana. Entre les mesures que proposen per a aquest procés destaquen l’expropiació de la banca privada i la creació d’una banca públic i ètica, l’habitatge digne per a tothom, el fre als acomiadaments, la democràcia participativa, la defensa dels drets socials i la desmilitarització, entre altres demandes. Al manifest es palpa la defensa alhora dels drets socials i de la sobirania com un element imprescindible per unir les diferents lluites i engegar aquest Procés Constituent per a una altra societat i una altra forma de fer política.

Ser anticapitalista

Veneçuela, durant els anys en què Chávez ha estat al capdavant del seu govern, no ha escatimat pel que fa a la solidaritat internacionalista. Amb Cuba, contribuint a trencar el seu aïllament, esforços que culminarien amb la seva entrada amb ple dret, com li correspon, en el concert de les nacions americanes, amb l'OEA digitada des de Washington cada vegada més irrellevant. Amb Haití, sent exemple de col · laboració desinteressada i pràctica, de caràcter tècnic, veritablement humanitària, que contrasta amb la intervenció militar i l'interès mesquí i rastrer d'altres Estats de la regió, inclosos alguns amb governs suposadament progressistes. Amb les batalles per la pau amb justícia social a Colòmbia. Amb l'enteniment, la integració i la sobirania política, energètica, militar, financera i alimentària, en suma, de Llatinoamèrica i la seva relació d'igual a igual amb la resta del món.

Els compresos

En la nostra societat, massa sovint pensem que els ignorants són els febles. No obstant això, els que manifesten la seva falta de coneixement i després intenten aprendre, troben el camí de la saviesa abans que tots els altres.

Barcelona world / Barcelona Dorm

Front ecologista contra Barcelona World, que és vist com a paradigma de consumisme extrem Diversos col·lectius proteccionistes enumeren diversos motius per oposar-se al projecte de sis parcs temàtics al costat de Port Aventura i denuncien que es vulgui treure les "castanyes del foc" a la Caixa, que es va "estavellar" als terrenys amb fallides promocions immobiliàries Una setmana després de la presentació a so de bombo i platerets del macrocomplex Barcelona World, que s’aixecaria en uns terrenys propietat de la Caixa al costat de Port Aventura –als municipis tarragonins de Vilaseca i Salou-, comencen a aparèixer les primeres crítiques raonades al projecte, impulsat per l’empresari i paradigma de l’especulació immobiliària Enrique Bañuelos. Diversos col·lectius ecologistes han donat a conèixer un document en què denuncien “l’opacitat” amb la qual s’ha “gestat” la proposta, totalment d’esquena a la societat civil, fet que “vulnera les directrius europees de participació ciutadana i d’avaluació ambiental”.

El comunicat, signat pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), la Institutció de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) i la Federació d’Ecologistes de Catalunya, exposa diversos motius per rebutjar Barcelona World. “Un macrocomplex turístic d’aquestes dimensions no fa més que reafirmar el model de desenvolupament que ens ha portat a la situació socioeconòmica actual”, exposa el text, que afegeix que “Barcelona World no representarà el turisme familiar, sinó el consumisme portat al seu màxim exponent”.

El projecte, que preveu la construcció de sis parcs temàtics, 12.000 habitacions d’hotels, centres de convencions, teatres i casinos, entre d’altres, després d’una inversió d’uns 4.700 milions d’euros, beneficia especialment la Caixa, propietària d’uns terrenys on anys enrere s’havia projectat una promoció immobiliària que, finalment, no s’ha portat a terme. En aquest sentit, els ecologistes apunten que “treure les castanyes del foc a la Caixa, que es va estavellar amb les promocions immobiliàries i els golfs projectats a la zona, és del tot insolidari i frega la prevaricació”.

“Injectar 10 milions de turistes més a l’entorn de Salou i Vilaseca, suposarà el col·lapse de l’abastament d’aigua i energia, així com de les infraestructures viàries actuals”, exposa el document que també alerta de l’impacte del complex a l’Espai d’Interès Natural de la Sèquia Major i de “l’artificialització completa del Cap de Salou”, amb la conseqüent “impossibilitat de recuperar un dels últims espais litorals del Camp de Tarragona”. Els ecologistes denuncien, a més a més, que és fals que el territori on s’ha de construir Barcelona World estigui completament urbanitzat i avisa del “nul” grau de confiança que transmet Enrique Bañuelos.

Per tot plegat, els ecologistes reclamen que s’iniciï un “procés real de consens al territori amb totes les parts implicades, i que es promogui el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis com a alternativa sostenible, rendible ambiental, social i econòmicament”.

Jaumetissmes

Es clar i evident que las maneres de fer tradicionals estan caducades. L´arrossegament del model combustible fins ara, la dominant llei de les religions i la seva seducció, la trampa del diner...estàn esgotàn el seu atractiu. Ara per ara el canvi es voler ser sincers amb l´humanitat. Sorgint d´aquest pensament vital, el que ens amaguen els dolents per poc temps ho volem amb nosaltres i amb el nostre mòn. Es evident que el canvi es aquí, i ho veurem amb els nostres propis ulls.